Quin patiment! Per què una primera part tant bona i un segona tant dolenta? Sembla mentida que un equip pugui canviar tant en un mateix partit. Se sent molta incredulitat quan veus com un partit que el tens dominat amb facilitat s'acava complicat per errors de concentració. El Barça a mostrat les seves febleses: no s'hap mantenir la intensitat defensiva.
Per destacar aspectes positius cal comentar els dos gols de Samuel Eto'o. La seva primera part ha estat d'excel·lent. Ha demostrat pegada a l'àrea. També és digne de menció els 20 minuts que Gudjohnsen ha estat al terreny de joc. L'actitud de l'islandès és el model a seguir. Ha estat llest, ràpid, i sobretot eficaç.
Guardiola fa bé fent rotacions. No hi ha un 11 fix, i això motiva molt als jugadors. Però no l'encerta donant pocs minuts a Bojan o el mateix Gudjohnsen. D'altra banda, no m'ha agradat el partit del central Martín Cáceres, massa insegur.
Després d'un punt i apart una mica llarg torno a agafar amb ganes aquest espai per escriure i reflexionar al voltant del Barça. Una agenda una mica laboral em feia difícil el poder dedicar-li temps a aquest blog. Però sembla que això no tornarà a passar –això espero-.
.
Després d’una pretemporada notable, la Lliga va començar amb una inesperada derrota a Los Pajaritos. Un partit que tàcticament va ser molt fluix...van haver-hi massa atacs pel centre i pocs xuts a porteria.
.
La següent jornada, a casa contra el Racing de Santander de Munitis i Garay, el joc de l’equip va millorar, però no la punteria de cara a gol. L’empat a 1 va ser potser injust, per joc desplegat i pel bon control del mig del camp. Llàstima!
.
El primer partirt de Champions, contra l’Sporting de Portugal, va servir per veure que aquest equip, amb paciència, pot arribar a fer coses interessants. Tant Xavi com Iniesta són dos jugadors imprescindibles en l’onze titular.
.
Les sensacions de millora van quedar contrastades amb el 1 a6 a l’estadi de l’Sporting de Gijón. Defensa sòlida, mig del camp agressiu amb Sergio Busquets, i un atac més intel·ligent amb Lionel Messi jugant pel centre.
.
Ara només falta donar continuïtat als bons resultats guanyant al Betis a casa, i a l’Espanyol al Lluís Companys. Guanyant els 6 punts següents la moral de l’equip i de la l’afició podria pujat molt, i molt, i molt.....
A hores d'ara sembla bastant clar que el Barça busca davanter. Fa temps que s'ha deixat a Samuel Eto'o buscar-se equip, i ara mateix Chelsea, Inter de Milan, i Milan són els millors situats. Encara que personalment tinc la sensació que el camerunés acabará a l'equip londinenc. Però qui el substituirà a la davantera blaugrana? Ara per ara sonen molts noms: Villa València), Benzema (Olympique de Lyon), Adebayor (Arsenal), Trezeguet (Juventus). Tots aquets són grans davanters que segur que rendirien molt bé al Barça, però també és cert que resulten massa cars. Qui potser ara mateix té un amillor realció qualitat-preu és el davanter alemany d'origen espanyol Mario Gomez (Stuttgart). Actualment disputa la Eurocopa amb Alemanya, i en els darrers 2 anys ha destacat per tenir sempre la pólvora a punt. Amb ell, el Stutgart va guanyar la Bundesliga fa dues temporades. Seria un fitxatge molt encertat si no es paga una burrada per ell.
Pel que fa al somiada incorporació de Hleb (Arsenal) hi ha dues notícies importants a destacar: 1) El Bayern Munich sembla que continua insistint en la seva incorporació. Li ha promés a l'Aresenal mñes caler que no pas el Barça. 2) el representant del jugador assegura que el bielorús vol jugar a Catalunya. Veurem que passa...
I acabarem parlant de la gira que l'equip farà per Estats Units durant la primera setmana d'agost. Tot i que la seva durada s'ha reduït considero que és un error fer un viatge d'aquestes característiques a poques setmanes de jugar-nos entrar a la Champions, per molts diners que ens paguin...
Dani Alves el primer GRAN fitxatge de l’estiu, el que de moment més il·lusiona. El brasiler no només garanteix bona defensa, sinó també bones pujades per la banda dreta. Si acaba rendint al mateix nivell que ho ha fet al Sevilla el Barça assoleix un ampli ventall de possibilitats tàctiques. Per començar els rivals hauran de procura estar més pendents de defensar la seva banda esquerra que no pas atacar-la. Això sí, els migcampistes hauran d’estar molt pendents de les incursions del brasiler.
.
El fitxatge del bielorús Hleb (Arsenal) sembla que costarà bastant més esforços del que en un principi tots pensàvem. El migcampista és tota una assegurança d’equilibri i bones passades al centre del camp. Així també ho han vist els responsables tècnics del Bayern de Munich que ara volen incorporar-lo a la seva plantilla...que per cert tornarà a la Champions aquesta temporada. Aquest fitxatge realment si que requereix un sacrifici econòmic, potser últim.
.
No puc passar per alt tampoc la bona temporada que està a punt de culminar el Barça B dirigit per Pep Guardiola, pròxim míster blaugrana. A hores d’ara només li manquen 90 minuts per assolir l’ascens a Segona divisió B. Sens dubte és una gran notícia que corregeix la gran patacada de l’any passat quan es va descendir a Tercera divisió. Pep Guardiola ha sabut dirigir un grup ple de bons jugadors de cara al futur.
Martín Cáceres: uruguaià, 21 anys, internacional sots-20, central o lateral esquerra, dur, agressiu i ràpid. Aquestes són les principals qualitats futbolístiques d'aquest jugador que ha costat prop de 17 milions d'euros.
Martín Cáceres va fitxar l'any passat pel Vila-Real per poc més de 2 milions d'euros, ón no ha jugat ni un sol minut ja que va estar cedit al Recreativo de Huelva durant la temporada passada. Allà va jugar quasi la totalitat dels partits, va marcar un gol i va veure 2 targes grogues. Aques és el fred balanç d'un jove defensa que tothom -tal i com sempre passa en aquests casos- parla meravelles d'ell.
El fitxatge la veritat és que no il·luisona gaire la veritat. Sí que resulta interessant per dos motius: es esquerrà (recordem que Milita l'altre central esquerrà es troba lesionat fins al 2009); i perquè té un joc agressiu, molt agressiu. Dos factors que al Barça ara mateix necessita tant com la pluja d'aquests darrers dies. La única pega potser, no té un bon toc de pilota.
A més del fitxatge d'en Martín Cáceres, hi ha una altra notícia a destacar. La possible incorporació de Mancini (Roma). El brasiler, tot i els seus 28 anys és un magnífic jugador de banda. Realment és sorprenet que amb els anys que es porta parlant d'ell encara no hagi abandonat l'equip de la capital. Personalment em recorda, amb certes diferències és clar, al gran Roberto Carlos (Fenerbahçe). Molts coinciderem a dir que en el cas de no poder incorporar a Dani Alves (Sevilla), Mancini és la gran alternativa.
Per últim parlem de l'astre brasiler Ronaldinho. Sembla estrany que a hores d'ara encara no hagi concretat el seu traspàs a un altre equip. El que ha d'entendre és que el Barça no el pot vendre per menys de 35 milions d'euros. Si Dani Alves els val, ell també. I el Milan ha de prendre nota d'això...s'ha acabat el vendre per quatre duros!
Abans d'entrar deixin sortir, si us plau. Aquesta sembla que és de moment la pauta que segueix el Barça a l'hora de configurar la propera plantilla. Els blaugrana mai hem estat un club venedor, tot el contrari. Històricament he fitxat sempre bastan bé però no hem sabut vendre a bon preu (per nosaltres, és clar) el que ja no ens servia. Els darrers 20 anys estan ben farcits d'exemples.
De moment hem deixat marxar per finalització de contracte a Edmílson (Vila-real), hem venut a Zambrotta (Milan) per uns 9 milions d'euros, i a Giovanni Dos Santos (Tottenham) per uns altres 8 milions d'euros. Total operació sortida = 17 M.
Per contra, ja ens hem assegurat un migcampista de força, Keita per 14 milions. I un central (que torna a casa, no ho oblidem) per 5 milions. Total = 19 milions.
Tot plegat no està gens malament. Només gastant 2 milions d'euros hem incorporat un central, i un migcampista que ens feia molta falta -i encara falta un més, un de creació, de dribbling-. Les baixes del jove mexicà i de l'italià no són gaire significatives. Dos Santos no hagués jugat gaire aquesta nova temporada i tampoc l'hauríem venut per molts més caleres en el futur. De la seva banda, Zambrotta, en dos anys no ha estat capaç de fer-se seva un abanda dreta que des de la marxa de Belletti (Chelsea) es troba orfre.....Dani Alves (Sevilla) potser?
Doncs sí, la secretaria tècnica del Barça encapçalada per Txiki Beguiristáin té molt clar que vol iniciar la remodelació de la plantilla reforçant els pilars de la casa. Sembla que la baixa de Milito fins practicament el Nadal preocupa i ocupa als tècnics. La primera mesura ha estat la contractació de Gerard Piqué (Manchester Utd.). Bé de fet, es pot parlar més aviat d'un retorn, ja que el noi ha sortit de la cantera blaugrana. És cert que només ha costat 5 milions d'euros però...¿És just gastar diners en algú que en el seu dia ja decidir marxar del club?
L'altra decisió tinc la sensació que serà mantenir a Rafa Márquez fins que no arribi una bona oferta per ell. En un principi la idea era vendre'l, però amb Milito coix el mexicà és una solució de pas. El que no entenc és la voluntat de gastar 20 kilos en Martín Cáceres (Villarreal), un bom central esquerra, sens dubte. Però aqusta quantitat de diners per un jugador de 21 anys que no momés té l'experiència d'una temporada a la Liga és il·lògic.
D'altra banda, el fitxatge de Keita confirma que el Barça deixa per darrera hora l'adquisició de cracks-davanters,
El nom d'Alexander Hleb (Arsebal) m'agrada moltíssim. ës potser el judaor més polivant que hi ha ara mateix a Europa. Pot jugador de practicament tot, recorda al gran Luis Enrique. L'únic que li falta és potser una mica més de gol.
Per últim, he de dir que el fitxatge de Sergio García (Zaragoza) seria molt intersant de cara al futur. El davanter centre va sortir també del Barça, igual que G.Piqué, però la veritat d'una altra manera. En aquest temps ha guanyat molt: agressivitat, col·locació, velocitat, i sobretot...gol.
Bé, aquí arriben les primeres paraules amb sentit que només pretenen fer una autoreflexió al voltant del Barça...el que un dia, un savi del món del futbol, va batejar com l'entorn.
Exacte, perquè l'entorn d'aquest equip és inmens, no s'acaba mai. Qualsevol informació, aspecte, rumor pot causar un terratrèmol de gran intensitat emocional. No cal dir, que des d'aquest blog mai arribem ni tan sols al primer nivell de l'escala Richter. El ben cert és que tampoc és la meva intenció.
Sobre el Barça hi penso moltes hores al dia (alguns diuen que potser massa i tot). Vaig pensar que part del que reflexiono en clau blaugran apodria quedar segellat en aquest blog.
Crec que d'aquesta manera serà una bona eina en el futur per continuar reflexionant sobre el Barça, ja que suposo que repassant el que he escrit podré comprovar com es veien segons quines situacions en el passat.
Espero, com a mínim, que no caigui en l'oblit en poques setmanes i li pugui donar certa continuitat.
